Bons relats de l'Amèrica profunda. Destaquen "el inventor, 1972",
"La quemadura" y "Belle vuelve a casa".
Bons relats de l'Amèrica profunda. Destaquen "el inventor, 1972",
"La quemadura" y "Belle vuelve a casa".
Tres històries interessants entorn la vida dels homes lligada als rius.
Qui vagi a veure aquesta pel·lícula havent vist només el cartell publicitari s'emportarà
una gran sorpresa. A The Power of the dog no hi ha ni una sola escena d'acció, no
hi ha tiroteigs ni baralles als saloons.
Però tranquils que és una molt bon film. Crepuscular a més no poguer, s'hi amaga
un estudi d'identitats que pateixen en silenci, i molta nostàlgia de temps passats.
una bonica història de dues persones solitàries que es curen
mútuament les ferides emocionals que arrosseguen.
L'única novel·la de la poeta Sylvia Plath, en gran part autobiogràfica, confronta
les convencions socials de l'època amb les aspiracions artístiques i personals d'una
talentosa estudiant.
derruïda es troba dividida en quatre sectors: el rus, el francès, el britànic i
l'americà.
prostitutes i els inicis de la indústria del cinema pornogràfic a Nova York durant la dècada
dels 70.
Escriptor i periodista argentí, Rodolfo Walsh va cultivar entre altres gèneres el relat
curt amb gran precisió; els deliciosos contes de resoldre un enigma a Variaciones en
rojo, les estampes de l'època dels grans terratinents i la corrupció municipal a la zona
de la Pampa a Los oficios terrestres i Un kilo de oro, o els antics casos criminals que el
jubilat comisari Laurenzi recorda des del seu cafè habitual.
Fou assassinat el 1977 pel dictador Videla.
Boris Pahor fou un escriptor eslovè nascut a Trieste, zona ocupada per la Itàlia
feixista després de la Primera Guerra Mundial. Els seus contes mantenen viu
el record de l'anorreament que va patir la cultura i la llengua eslovena. Especialment
reveladors són els relats "La pira al port", "El naufragi" i "La mort d'un leprós".
Una bona mostra del gènere novel·la de no ficció o assaig literari que tant abunda ara, i que
Cada cop és més difícil aportar nous enfocaments al gènere de terror, Caveat és una proposta interessant.
´
Encara que ho sembli no és un documental de música. És la història d'un bateria de
rock que pateix una pèrdua auditiva. Recordareu a Riz Ahmed de la sèrie The night of.